miércoles, 25 de abril de 2012
lunes, 16 de abril de 2012
Correspondencia
"¡Se me da tan bien vivir lejos de mi! No ha sido siempre así. También yo he sido joven, y he estado sujeta a las indignaciones. ¡Se acabó! Desde que empecé a meter la nariz en la verdadera naturaleza, he encontrado en ella un orden, una continuidad, una placidez de revoluciones que le faltan al hombre, pero que el hombre puede hasta cierto punto hacer suyas, cuando no está directamente atado a las dificultades de la vida que le es propia".
"Me parece que consideras demasiado la felicidad como algo posible, y que la ausencia de felicidad, que es nuestro estado crónico, te contraría y te sorprende demasiado. Huyes de los amigos, te sumerges en el trabajo y tomas por tiempo perdido el que emplearías en amar o dejarte amar".
GS y GF
Deauville, sábado 31 de marzo.
.
miércoles, 28 de marzo de 2012
viernes, 27 de enero de 2012
Recuerda
… hasta en un garaje un académico y una mujer de letras tienen preferencia incluso sobre millonarios y políticos, la tienen, es absolutamente increíble pero la tienen, también la policía trata bien a los artistas y a los escritores con respeto, bueno eso también es inteligente por parte de Francia y nada sentimental, porque a fin de cuentas todo lo que se recuerda lo recuerdan los escritores y los pintores de la época ….
GS
ps: Tàpies
ps: L´anamour
ps: áncora y delfín
ps: Antonioni
ps:saint laurent
ps: Delerm
.
viernes, 16 de diciembre de 2011
Pensamiento
>Sultà està sol a la gàbia: Té gana: el menjar que acostumbra a arribar d´una manera regular ara, sense cap motiu, ja no arriba.
>L´home que l´alimentava i que ara ha parat de fer-ho fa passar un filferro per sobre de la gàbia a tres metres de distància de terra i hi penja un ramell de plàtans. A dins de la gàbia hi posa tres caixes de fusta. En acabat desapareix i tanca la porta, però es queda esperant per allà, perquè encara se sent l´olor que fa.
>Sultà sap el que passa: ara es suposa que ell ha de pensar. Per això ha penjat els plàtans allà dalt. Són perquè jo pensi, perquè arribi als límits del meu propi pensament. Però, ¿què haig de pensar? Haig de pensar: ¿per què m´està fent passar gana? Haig de pensar: ¿què he fet?, ¿per què ja no li caic bé? Haig de pensar: per què ja no vol més aquestes caixes de fusta? Però el que haig de pensar no és res d´això. I no es tracta pas d´una idea més complicada, com ara: ¿què li passa?, ¿quina idea equivocada s´ha fet de mi que el porta a creure que m´és més fàcil arribar a agafar el plàtan si el penja d´un filferro que si me´l deixa a terra? No, el que haig de pensar és: ¿com m´ho faig per arribar als plàtans fent servir les caixes?
> Sultà arrossega les caixes i les apila l´una sobre l´altra sota els plàtans, s´enfila dalt d´aquesta torre que ha fet i agafa els plàtans. Pensa: ¿pararà de castigar-me?
>La resposta és: no. L´endemà l´home penja del filferro un ramell de plàtans frescos, però també omple les caixes de pedres perquè pesin massa i no les pugui arrossegar. El que haig de pensar no és: ¿per què ha omplert les caixes de pedres? El que haig de pensar és: ¿com m´ho faig per agafar els plàtans amb les caixes malgrat que són plenes de pedres?
>Comença a veure com funciona la ment de l´home.
ps:
.
domingo, 13 de noviembre de 2011
Saturday night
fever
ps: nouvelle vague
... http://www.youtube.com/watch?v=5RLMw8i_ev0
ps2: Ilustración del gusto nacional
ps3: tenemos entrada, que tuvimos que devolver porque no se realizó el concierto.
ps4: además
.
domingo, 30 de octubre de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)